Cap destí

Recordo que recordar
és tornar a passar pel cor.
L’aire, la terra,
l’aigua i el foc.
Els quatre elements
somriuen de nou.
Sortim de l’ou,
Creixem poc a poc...
Penso el temps és or
així que arrenco el motor.
No sé on vaig,
intueixo el lloc.
Més enllà del raig...
* D’un sol que surt cada matí.
Qui vol repetir el camí
Tot sol, no hi ha cap destí...
Més val compartir el pa i el vi. (x2)
Encara que són temps difícils tú agafa’m de la mà.
Vull ser el teu germà i amb tu caminar.
Que abans que arribi la mort cultivarem l’hort.
Per mi això és lliutar.
No crec en la sort sinó hi ha intenció.
Em sento més Fort si estàs ben a prop.
No sé el que faig si sento la por.
Jo crec en l’amor que neix d’aquell raig...
*
Dona'm la mà
anem més enllà
del que ens han ensenyat,
anem a buscar l'arrel que ens han expropiat,
l'essència de la humanitat no és estar lligat.
Si ens han separat és per fer-nos ramat,
si ens unim en llibertat
el llop passa a ser un cobard.
L'origen de la humanitat,
és aprop de la terra,
a la vora del foc,
respirant aire pur,
l'aigua de manantial,
si ens treuen lo esencial i seguim respirant
és que estem intubats.

Dona'm la mà,
jo et dono la meva.
Busquem el camí llarg
que no volem dreceres.
Volem sentir com punxen
les pedres sota els peus.
Tornem a començar
només cal recordar
que recordar és tornar a passar pel cor.
L'aire, la terra, l'aigua i el foc.