Autèntics herois

Encara tinc la foto en què ballem junts abraçats,
no aixequem un pam de terra; això és l'únic que ha canviat.
Encara compto voltes amagat rere un arbust
i confesso amors secrets al final de l'autobús.
Encara robo núvols pilotant papers alats;
m'ensenyaves a fer avions: els més grans, els més currats.
Encara que més tard, vas arribar i et vas quedar.
Si vam néixer el mateix dia no va ser per atzar.
Com vells amics d'una altra vida ens tornàvem a trobar.

Una família vam prometre que seríem
mentre corríem pels jardins de les nostres vides,
i ara hem crescut i la innocència d'aquells dies
l'hem tacat, cremats, vestits amb picardies.
I hem follat i hem descobert la bona vida.
I hem lluitat per la veritat, l'amor i la injustícia.
I ens hem cregut, per un instant, més que invencibles,
desafiants, trencant els límits de l'impossible.

Gravant passions damunt la pell,
històries amb ferro roent,
cridant al vent els nostres noms,
com autèntics herois.
Vosaltres sou autèntics herois.

Vam créixer junts i forts i amb el temor del com seré,
d'errar en el camí d'un sol pas entre el dir i el fer.
Vam materialitzar les bogeries passatgeres del moment,
en forma de cançó, de poema, d’història, de gest, de petó.
Vam descobrir que estimar no era tant fàcil
i que odiar no era resposta de tot allò que ens costa.
Per sort no hem oblidat ni cap obstacle ni cap pas
dels que ens han portat on som,
que han fet de nosaltres, vulgars noies i nois,
autèntics herois.
Vosaltres sou autèntics herois.