Piano a quatre mans

Surto fora al carrer i respiro fort,
que l'aire m'entri als pulmons
i desfaci aquesta aroma teu
que em cega el cor.
Sostingut als teus dits
sento un desconcert,
un fràgil desig incert;
penetrar l'armadura
que amaga el to
de la teva pell.

Piano a quatre mans.

Sense perdre el compàs,
segueixo buscant
la clau que obrirà el teu pany,
la perfecta harmonia entre el teu cos
i les meves mans.
Arranjant oracions
d'artistes antics
justifico tots els neguits,
convencent-me a mi mateix
que tot està per fer
i tot és possible
o gairebé, tot i que,

un calderó sense final sembla ma vida,
tan imprecís, tan sorprenent, tan subjectiva.
L'atzar em porta sempre la teva mirada
i el dolç contacte de la teva pell.

Surto fora al carrer i respiro fort,
que l'aire m'entri als pulmons...

Que l'aire m'entri bé als pulmons.

Piano a quatre mans
i un Chopin a doble cara.