Noi de l'espai

No sé si em podeu rebre des de la torre de control,
no m'ho puc creure escric això minuts abans collisió.
Si no ens tornem a veure que ens pilli preparats,
per si ens quedem perduts més enllà de Mart.

Venim a complir la missió, no teníem altra opció,
la nostra gesta retransmesa a tota la televisió.
Veig s'apropa el meteorit i no em permeto estar trist,
però m'agradaria tornar a casa per explicar-te el que vist.

Ei Dami et sento me recibes soc aquí,
no hauries d'haver marxat mira que tots t'ho vam dir.
Però de tossut valent, i de valent tossut
i ara ets flotant a una galàxia que encara no ha vist ningú.

No et puc dir massa, aquí ja ho hem fet tot,
recomano obre una birra i gaudeix d'aquest últim vol.
I no et preocupis quan arribi l'explosió,
pensa que llences un petardo com quan eres un minyó.

Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s'allunya en el meu retrovisor. (x2)

I si tinc respostes, sé podrem estar junts,
i si no em contestes, pensarem que t'hem perdut.

Sé que estàs prop del sol ara el faràs brillar,
poseu-me una nau que ara el vaig a buscar.
Crec que et veuré a cada estrella fugaç,
vull escoltar-te, diga'm algo Damià.

Damià?

Com Bruce Willis a Armageddon,
em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor.
Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s'acabó,
desapareixeré com el gel quan toca el foc.

Si demà em trobes a faltar pensa no serà per tant,
pensa que estic entra les estrelles brillant.
Els ulls clavats a l'horitzó, espero no sentir el dolor,
tard o d'hora ens trobarem: cambio y corto...

Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s'allunya en el meu retrovisor. (x2)