La casa de l'amic
I avui ets lluny d'aquí
i et sé tant lluny de mi
que cada nota que dic
jo l'imagín un camí, camí
que em porta fins a tu.
S'enyora tant com jo
la casa de l'amic;
sempre seré dintre seu,
la guard al fons del meu pit,
ben amagada: aquí.
La vas deixar
i tota és plena de tu,
plena dels teus oblits,
del teu desordre, sí,
moments a soles amb mi, amb mi.
La casa de l'amic.
Quan ella i jo parlam
no em diu mentides mai,
m'explica el teu nou amor,
tremol dins els llençols
que em parlen del teu un.