Novembre 72
Tens por, company,
del batec de cada vespre,
del so d'un timbre esquerp,
o la clau que obre la porta.
Tinc por, company.
Tens por, company,
d'un silenci ple de reixes,
del ferro que ha esquinçat
la raó que a prop sanglota.
Tinc por, company.
Cavalls damunt del pit,
olor de cos ferit.
Record de cada ahir
en què els ulls han après
a mirar sense llum
un camí a on anar.
Tens por, company,
de tants anys que se t'escapen
buscant la llum d'un sol
que ha d'haver-hi a prop la casa
Tinc por, company.