Llar

En este temps, quan les preguntes volten
quan més complicat pareix trobar respostes
he reaprès què és el que no cal i el que m'estime
L'únic que vull: llar

Tornar enrere: a quan em llegies contes
quan ballava pels racons i cantàvem al balcó creient-nos lliures
quan tots encara estàvem junts fent-nos ofegar de riure
Éreu i sou llar

La pell per armadura que no serà defensa i sí calor
Faré de la mirada una finestra per mai tancar l'entrada al sol
Les mans per abraçar-me abans a mi, després a tots
Vau fer una foguera dins el cor
i deixaré la seua llum encesa sempre

He buscat fugir i m'he esquivat per no conèixe'm
He somiat no ser més jo, inventat traços de cançó, sonat a qui no soc
Avui, per fi, no és tard
em reconec i me n'alegre
Soc i seré llar

La pell per armadura que no serà defensa i sí calor
Faré de la mirada una finestra per mai tancar l'entrada al sol
Les mans per abraçar-me abans a mi, després a tots
Vau fer una foguera dins el cor
i deixaré la seua llum encesa sempre
Mantindré la seua llum encesa sempre
Per tu, per mi,
la seua llum encesa sempre