Alè De Mil-cent
Fuig el cilenci de tots els carrers,
boires pudentes, alé de mil-cent
Tornada:
Cop de gas rodes cridant
llauren tot l'asfalt.
Sentir al mar l'aire cremat,
fums de soledat.
Es tornen boges les dones del món,
quan senten la fressa que fan els motors
d'aquelles grans motos que estripen els cervells,
mentre fan carreres, espantant nes i vells.
Genets de cuiro, estampes de reis,
botes lluentes i grassa als cabells.
Tornada:
Amb ulls inflexibles i el cos tope tensat,
juagan-se la vida per a voler ser al davant.
Tornada:
Són mil metres rectes que hán de correr a tot gas,
després, si no frenen, la caiguda és mortal.
T'esperen les roques, com sirenes del mar.
Qui serà tant home de voler-les besar?.