T'encantaria

Vaig despertar-me amb la por de mirar el cel,
vaig tancar el ulls, vaig somriure.
M’he fet la idea de que ja mai ens veurem,
però és un orgull estimar-te.

I veig que és cert que passa el temps per tu i per mi,
encara hi ha una part de tu que em crida,
ets dins meu, ets dins de mi, ets un record en vida,
ets aquell record que em cura però que em fa ferida.

Ara que no et puc veure i et sento al meu davant,
torno a pensar en els dies en els que ens vam fer costat.
T’encantaria veure cada cosa que he abraçat.
Si el món se’m fa petit, amb una passa el faig més gran.
Més gran per mi i per tots aquells
que vulguin compartir algun instant.
Que el temps no et faci por és la millor solució.
És bo tornar a ser qui tu vols, qui sinó?

No és bo amagar-se, no es bo fugir, no es bo patir.
No crec en el destí, però sí en el camí.
Jo sóc aquí tant sí com sí així que hauré de resistir.
Alguna nit t’he deixat el meu escrit.
Múltiples contradiccions, però amb sort idees clares.
Curiós l’ésser humà jugant males passades.
Passes que no van enlloc però a algun lloc s’aturen.
Potser en algun futur m’has de donar la benvinguda.

Ara que no et puc veure i et sento al meu davant,
torno a pensar en els dies en els que ens vam fer costat.
T’encantaria veure cada cosa que he abraçat.
Si el món se’m fa petit amb una passa el faig més gran.
Més gran per mi i per tots aquells
que vulguin compartir algun instant.
Que el temps no et faci por és la millor solució.
És bo tornar a ser qui tu vols, qui sinó?