Covava L’Ou De La Mort Blanca

Covava l'ou de la mort blanca
Sota l'aixella, arran de pit
I cegament alletava
L'ombra de l'ala de la nit
No ploris per mi mare a punta d'alba
No ploris per mi mare, plora amb mi

Esclatava la rosa monstruosa
Botó de glaç
On lleva el crit
Mare, no ploris per mi, mare
No ploris per mi mare, plora amb mi

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
Sota els meus peus vacil·lants
En el trapezi
On em contorsiono
Agafada a la mà de l'esglai
De l'ombra

Com la veu del castrat
Que s'eleva fins a l'excés de la
Mancança
Des de la pèrdua que sagna
En el cant cristal·lí com una deu
La deu primera, mare