Bloquejats

La teva cara és un troç de cel
Pluja forta cau dels teus cabells
Les paraules no valen res
Silencis penjats sobre les parets
Les faroles no estan enceses
Foscor que esborra totes le promeses
La terra, vella ivàlida, busca
Sang jove i calenta al peu de la porta
I tu rius, no és broma que estiguem vius
I tu sents algú dicta els meus pensaments

Et veig i ja no puc esperar res
No, no, vull creure que jo sigui el boig
Miralls deformant-nos els cossos
Potser demà, l'horitzó serà més clar

Aguantarem el fred i esperarem
Fins que el bon temps tornarà
Aguantarem el fred i esperarem
Fins que un dels dos pugui parlar

No diguis res em trobo malament
Hi ha un núvol gris que pesa sobre meu
T'escolto i ara no t'entenc
Però tu saps que tot ho arregla el temps

Ulls recobers de boira
Potser demà tornaran a brillar

Aguantarem el fred i esperarem
Fins que el bon temps tornarà
Aguantarem el fred i esperarem
Fins que un dels dos pugui parlar
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar