gust de sal

“Since 1997, there's an island called…
Superilla! (Superilla su, superilla si si).
Superilla represents,
from Svetlana to the world!”
Des de barcelona al món sencer!

Surto del que vindria ser Barcelona
no sé on anar.
Et truco, pilla el telèfon,
que marxarem de la capital (ring ring).

Ja feia temp que haviem dit
d’anar juntes a Montserrat (Moreneta, Moreneta).
Però avui no estic religiosa
siguem morenetes davant el mar.

A l'horitzó es divisen les veles
d’un vaixell daurat.
Baixant del tren em busques la mà,
però aquí tens el meu braç! (díselo Mario!).

Amb gust de sal
em mires somrient-me.
Els teus cabell mullats,
entre les mans (entre les mans).
Hem trobat el mar
però els teus ulls son el paisatge.
Tant si és terra com si es platja
m'és igual (m’és igual si si si si).

Amb gust de sal
em mires somrient-me.
Els teus cabell mullats,
entre les mans.
Hem trobat el mar
però els teus ulls son el paisatge.
Tant si és terra com si es platja
m'és igual. “(desde Linares, la mala, keloke, pa’ todas las nenas)”.

Amb gust de sal
o amb gust de zorra.
Et reso un pare nostre
mentre tu em menges l’ostra.
I si fem una mica d'aquagym
no se com de cop i volta ja comença el plugim.

“Que eres una sirena y me vuelves loca (loca, loca, loca).
Quiero toda la sal de tu cuerpo en mi boca (boca, boca, boca).”

I si mai la brisa marina
ens porta a diferents camins.
Guarda’t bé el meu contacte,
fes-me un truc que estaré per aquí.

Encara que no tingui a veure
amb si ets o no ets feliç.
Sempre em podràs trucar
per tornar a fugir lluny d’aquí!

Amb gust de sal
em mires somrient-me.
Els teus cabell mullats,
entre les mans.
Hem trobat el mar
però els teus ulls son el paisatge.
Tant si és terra com si es platja
m'és igual.

Amb el que vindria a ser gust de sal,
amb el que vindria a ser, amb el que vindria a ser si.
Amb el que vindria a ser gust de sal,
amb el que vindria a ser, amb el que vindria a ser.
Amb el que vindria a ser gust de sal,
amb el que vindria a ser, amb el que vindria a ser si.
Amb el que vindria a ser gust de sal,
amb el que vindria a ser, amb el que vindria a ser.
M’és igual!