Laripse

I si em moro demà ya me jodería
quin disc post mortem més bo quedaria
diga-li al Chen que tregui els temes que no vaig poder acabar
i faci una listening party al meu funeral (RIP).

Fixa't bé en qui ve, qui plora molt i qui no
quien llora más al muerto sempre és l'asesino
si saps com era, tira a terra vermut i no whisky
si saps soc, tirem les flors mentre visqui.

Ah, qui ho podria haver imaginat?
He fet tot el que volia, però segueixo sense tapar el forat.
Ja he fet això, he estat aquí i he estat allà
però res em fa sentir igual que quan torno al meu blac.

M'ho jugo tot, si no hi ha risc no és divertit
amb 26 al DNI però encara soc un nen petit.
Amb vambes tacades de fang i no amb les mans plenes de sang
mai em veuràs fallar un amic per emplenar el compte el banc.

Rulava en 90 cavalls i em sentia un Déu a la terra
i amb 160 al tub d'escap estic fet una merda.
Li he prestat massa atenció a la portada d'aquell llibre
i és com posar un marc bonic a un quadre horrible.

De capullo a papallona ningú em va ensenyar a volar
vaig aprendre a edificar, abans això era només solar.
Però ara vull ser jo mateix, encontrar mi propia paz
llevar-me i trobar-me el seu cul a la cara com antifaç.

Una altra estrella fugaç, però no canvio el meu desig
no confonguis ser un cregut amb creure en mi.
Els faig passa per sota aquestes barres com el Limbo
els poso a aprendre el català sense el Duolingo.

Estem de celebración, però no hem obert Don Perignon
estem mesclant la soda amb aquell cul de l'ampolla de rom.
Dami boi, no el millor però si és el més original.
La gràcia? Rimar, fer màgia i que sembli normal.

Diran que mato al català, si sueno y lo mezclo así
però el teu fill escolta rap en català gràcies a mi.
Diuen que no puc ser un cantant amb l'autotune posat
però el meu epígraf d'Hisenda diu l'oposat.

Al súper comprant el pa, em paren i demanen la foto
i sé que no serà per sempre, però és com si m'hagués tocat la loto.
Por eso siento que esto está hecho para mí,
tocant per 20 persones o a la Mercè per 10.000.

Vaig passar aquella època on m'enfadava per tot
i m'importava més el que volien que la meva opinió.
Quin sentit tindria cantar per agradar els meus fans?
Lo meu és donar-te el que vols però encara no saps.

Si no tinc res a dir, ho sento, no hi ha nou disc
per això estic gravant això a l'estiu del 2020.
Són les 3 del matí estem a l'estudi bevent i mesclant
i la veritat no sé com acabar el tema per despedir.

Podria donar gràcies a Déu però està molt vist
i la veritat, què polles, vaig ser jo qui ho va aconseguir.
Que fàcil és parlar de mi, només mirar pel meu melic
si d'aquí 20 estudiaran el Dami i el Martí al MIT.

Txuleta oficial de la baina en català
L I L D A M I s'ha menjat el Damià.
Ho he deixat clar? Abans de parlar
has de tornar a néixer 6 cops per pillar tots els codis amagats.

Has de ser molt pobre per només parlar de pasta
jo soc notícia només tallant-me les rastes.
Ho vaig dir fa 4 anys, rodejat de rates
tots diuen ho estàs petant però cap pregunta com estàs.

Parlem d'estil propi, no segueixo modes.
Em sento el germà petit i el gran tot alhora.
Si cada cop que estic més dins em sento més fora
si cada cop que escric un tema nou em fa més mal el tòrax.

Una altra volta al sol, un cicle nou a l'espiral
sembla que tornes a l'inici però mai és igual.
Per això quan em miro al mirall, em sento raro és un engany
i en el reflex que veig, acostumo a veure un estrany, Dami.