Potser

M’aixeco tranquil, corbata i gomina,
un bon cafè amb llet, i un xofer que espera.
Potser que avui faci lo que vaig fer ahir,
i demà torni a fer lo que he fet avui.

Res! No cal que m’esmeri.
A fora em critiquen, m’insulten, m’odien.
Potser no valoren les hores perdudes
que trec a la feina per ser un bon corrupte.

Quan surto al carrer, em miren amb mala cara.
La sensació emesa, incitar a pensar
que tot el que penso, que tot el que faig
recau sobre cossos que els tinc oblidats.
I és així! Jugant amb paraules,
Trencant pensaments que obren les ales,
a casa em deien, no ho puc oblidar,
que de peus a terra tots hem de tocar.

Potser és veritat, que algun dia guanyaran els honestos,
i l’innocent tard o d’hora sortirà de l’engany.
Potser és veritat, la revolta d’una terra oblidada
em farà tornar a pencar per guanyar-me’n uns quants.

El poble, la terra, l’essència perduda,
l’esclat d’esperança contra repressions...
Potser en sóc la causa, sóc un simple obstacle.
No tinc potestat d’escriure un patró.
Cert! No és que no ho entengui.
Serà per la por, per un simple orgull,
serà l’objectiu que no vull deixar enrere.
Aquest és el tema, jo no ho vull entendre!

Potser és veritat, que algun dia guanyaran els honestos
I l’innocent tard o d’hora sortirà de l’engany.