Revesteix

Revesteix la il·lusió d’un poble que ja es creu mort,
d’un jovent impacient per a viure en un món millor.
Senyores i senyors, grans i petits
viuen atemorits per tot el que han vist.
No es poden explicar com hem pogut acabar
dins d’aquest forat trepitjats i emmordassats!

I si som un poble unit que lluita per la igualtat,
tant de dones com de homes, tots igual davant l’Estat.
I si som un poble unit que lluita per la dignitat,
d’aquelles famílies que al carrer les han deixat.
I si som un poble unit que lluita per la claredat;
prou mentides, prou promeses, prou debats qualificats.
I si som un poble unit que lluita per la llibertat...

Només fa falta caminar tots endavant i al mateix pas.
Només fa falta recordar la vida que ens han destrossat.
Siguem pacients, siguem coherents, siguem valents.
Només fa falta unir a la gent i que aquesta sigui conscient,
que perquè un estigui bé la resta ha d’estar malament.
Som valents i intel·ligents, canviem aquest present.
Siguem un poble unit que lluita per la llibertat!