Viyila (Excelsior)

Estava planxat al sofà
No em movia ni per cardar
Veia com tots els dies
Em passaven tristos pel meu davant

Se m’havia acabat la inèrcia
M’havia quedat descalç
Tot allò que jo vaig ser
Havia quedat en el passat

Però de cop se’m va aparèixer Ria Ria i em va dir:
“Escolta maco t’estàs fent mal”
Posa’t les sabates i escolta aquest poema
del gran Joan Maragall”

Vigila esperit vigila
No perdis mai el teu nord
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port

Vigila esperit vigila
No perdis mai el teu nord
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port

A mi no m’enganyis jove
Encara queden nits per sortir
I dona’m foc, vine aquí, vine amb mi
Que et faré gaudir

I gira, gira els ulls enlaire
No te me’n vagis encara que vull repetir
Vull sentir el teu delit dins el llit
Que no’m deixarà dormir

Sempre amb les veles suspeses
Del cel al mar transparent
Sempre, sempre entorn aigües esteses
Que es moguin eternament

Suda de la terra immoble
Fuig dels horitzons mesquins
Sempre al mar, al mar gran noble
Sempre, sempre mar endins

Vigila esperit vigila
No perdis mai el teu nord
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port

Vigila esperit vigila
No perdis mai el teu nord
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port

Esperit vigila
Vigila, vigila, vigila
Vigila, vigila, vigila
Però tira endavant

Esperit vigila
Vigila, vigila, vigila
Vigila, vigila, vigila
Però tira endavant

Vigila esperit vigila
Que no té sentit quedar-se tieso, quedar-se tirat
Venga mueve esa cuerpa, venga aixeca’t del sofà

Vigila esperit vigila
No, no, no saps lo que et pots trobar
Vinga tira pa’ lante, vinga tira pa’ endavant